Baselgia s.Giachen Rueras

La baselgia da s. Giachen e s. Cristoffel a Rueras

Ord la historia

    

1490

Zenn cun in diameter da 54 cm; tun: b'; peisa: ca. 90 kg. Inscripziun: salva nos domine + an + no + dom + mccccl + rrrr + (1490) Senza maletgs, culaus dalla firma Walpen a Reckingen, Valleis.

1491

L' emprema caplutta a Rueras ei vegnida consecrada ils 4 da december 1491 da uestg Heinric VI da Cuera. Ella possedeva gia da gliez temps treis altars. Igl altar grond fuva dedicaus a Nossadunna, s. Giachen e s. Cristoffel.
Quella emprema caplutta fuva baghegiada encunter damaun, pia traversal da quella dad oz. EI decuors dalla construcziun dil niev clutger 1928, han ins anflau dretg dalla entrada mirs dalla caplutta veglia, probabel ils fundaments ni rests da petgas.

1567

Zenn pign cun l'inscripziun: S. JACOBE ORA PRO NOBIS 1567

1643

Tier la visitaziun episcopala da 1643 han ils vischins da Rueras supplicau igl uestg Gion VI Flugi, ch'il gidonter dil plevon da Sedrun possi habitar sco caplon a Rueras. Quei ei vegniu concediu aschi gleiti sco ils vischins han giu baghegiau ina casa parvenda cun in iert e procurau per las necessarias entradas.

1730

La baselgia existenta ei vegnida construida igl onn 1730. Consecrau ha ella uestg Benedetg de Rost ils 9 d'october 1730.

1744

Igl onn 1744 ei vegniu celebrau per l'emprema ga ina fiasta solemna, Sontgilcrest, e dapi ils 30 da zercladur dil medem onn vegn il Sontgissim conservaus a Rueras. Ina processiun solemna ha accumpignau il Sontgissim da Sedrun a Rueras.

1749

L'entschatta fevrer 1749 veva ei neviu e cuflau ina entira jamna. Ils 6 da fevrer, la sera allas diesch, sederschan las duas lavinas Pulanera e Val Mila a val. La lavina destruescha 23 casas, 33 truaschs, 39 nuegls, 5 mulins ed ina resgia. Ella satiara 100 persunas e 237 animals. 43 carschi e 19 affons anflan la mort.

1817

Ina secunda lavina destruescha ina gronda part dil vitg. La lavina ei rutt'ora ils 6 da mars ella Val Mila ed ei ida tocca Rein. Ella ha sfraccau 9 casas, 5 mulins ed ina resgia. Dallas 47 persunas satradas, ein 27 mortas.
Aschibein la baselgia da Rueras, sco era la casa parvenda ein restadas schanegiadas dallas duas lavinas da 1749 e 1817.

1848

La fiasta dil ss.Cor da Maria vegn celebrada a Rueras dapi quei onn, ils 30 da zercladur.

1892

ils 28 da matg ei la confraternitad dil ss.Cor da Jesus vegnida fundada. Dapi lu vegn quella fiasta celebrada.

1893

ei la baselgia vegnida renovada da rudien sut la direcziun da sgr. B.Kopp da Oberhelfenswil. S.Gagl. Ils altars ein vegni restaurai da sgr. Otto Holenstein da Wil, S. Gagl. Cun quella caschun han ins aschuntau in niev tron sur il tabernachel, treis novs antipendis e treis novas passeras.

1911

Quei onn ha la baselgia obteniu in niev tetg cun tablas da stuors.

1928

Entochen quei onn existeva mo in clutger aviert sin tetg. Il clutger dad oz ei pia vegnius baghegiaus igl onn 1928.

1929

Ils 28 da matg ein ils zenns novs vegni consecrai e tratgs sin clutger.
Zenn grond: (da sogn Giachen)
Diameter 126 cm; tun: f'; peisa 979 kg. Maletg da s. Giachen e uoppen Cavegn e l'inscripziun: 
«DA STEMPRAUS, LAVINAS, BOVAS, FIUG NUS PERTGIRA TRAS TIU SOGN RIUG - SOGN GIACHEN».
DONATUR FAMILIA GION ANTONI CAVENG 1929
Pign medalliun cun: RÜETSCHI AG AARAU

Secund zenn: (da cor da Jesus)
Peisa: 705 kg. Tun: g'. Diameter: 118 cm. El ei decoraus cul maletg dil ss.Cor da Jesus, igl uoppen Berther e porta l'inscripziun: 
EN CRUSCHA, CONTRASTS, EN TUT PLIRAR, 
VEGNI TIER MEI, JEU VI GIDAR - SONTGISSIM COR DE JESUS
DONATUR ARTAVELS DE GIUSEP SIGISBERT BERTHER 1929
Pintga plachetta cun: RÜETSCHI AG AARAU

Tierz zenn: (da morts)
Diameter 84 cm. Peisa 412 kg. Tun b'. Maletg da s. Giusep ed igl uoppen dils Derungs. Inscripziun: 
PROTEGIA CHEU SIN TIARA NOSSA SORT 
E GIDA NUS TIER INA BUNA MORT - SOGN GIUSEP
DONATUR FAMILIA DERUNGS 1929
Pintga plachetta cun: RÜETSCHI AG AARAU

Quart zenn: (da s. Antoni)
Diameter: 70 cm. Peisa 208 kg. Tun d'. Maletg da s. Antoni ed uoppen digl uestg Georgius Schmid de Grüneck. Inscripziun: 
SOGN ANTONI DA PADUA ROGA PER NUS - SOGN ANTONI 1929
«Sogn Antoni da Padua roga per nus».
Pintga plachetta cun: RÜETSCHI AG AARAU

Zenn pign: (da batten)
Diameter da 54 cm; tun: b'; peisa: ca. 90 kg. Inscripziun: 
salva nos domine + an + no + dom + mccccl + rrrr + (1490) 
Senza maletgs, culaus dalla firma Walpen a Reckingen, Valleis.

Las inscripziuns sin quels quater zenns ein da pader Baseli Berther, Rueras/ Dieni (1858-1931).
Il zenn pign ei il pli vegl zenn da nossa val e deriva dil cantun Valleis. Il zenn da 1567 exista buca pli.

1938

Engrondaziun dalla baselgia encunter miezdi per tschun meters. Vasta renovaziun e construcziun dalla laupia, nova decoraziun dallas stuccaturas el chor.

1951

Truccas novas

1960

Scaldament electric.

1965

Pli baul vegnevan ils vischins da Rueras a caschun da firaus e fiastas a Sedrun a messa. Igl onn 1965 ei vegniu dau suatientscha alla damonda d'astgar festivar tuttas fiastas a Rueras.
Aschia san els festivar dapi lu dumengia alva, creisma, messas da nozzas, messas nuvialas e las quater fiastas.

1970

Confessiunal niev, bauns novs e plattas da granit ella nav sco era el chor dalla baselgia.
Novas tablas dalla via dalla crusch.

1971

Dapi Daniev da quei onn ei Rueras buca pli caplania, mobein in rectorat parochial ed il caplon in plevon rectur.

1982

Fiastas e processiuns: Fiastas da parada: Cor da Maria e Cor da Jesus, processiun sil plaz da scola. Anceinza, processiun e benedicziun dil funs.

1984

Ord il rapport dalla pleiv: Ella stat avon la renovaziun externa. In grev buordi da ca. 300'000.- frs smacca la schuiala dils parochians da nies vitget.

1985

Renovazun exteriura: ura, tetg, fatschadas, isolaziun digl arviul, entrada e megliuraziun da ventilar la baselgia.

1995

Restauraziun interna: novs bauns, sanaziun dalla miraglia, tablas dalla via dalla crusch, modificaziun dalla lautga ed orgla.

   

Ulteriuras notizias sur dalla baselgia da Rueras

Altar grond:
Maletg digl altar: Maria cun ils patruns baselgia s.Giachen e dretg s.Cristoffel. Il maletg pign representa s.Placi. Da mintga vart baldachins da reliquias. Il tabernachel ei novs (1938), las figuras denton veglias, mo renovadas: s.Barla, s.Catrina, s.Giachen, s.Gion evangelist e Maria Immaculata. Quei altar ei vegnius construius, carteivel el decuors dalla secunda mesadad dil 17avel tschentaner.

Altar lateral dretg:
Enamiez la statua dil ss.Cor da Jesus, Ecce Homo entuorn 1938, dretg s.Benedetg e da l'auter maun s.Martin. Suren enamiez igl aunghel pertgirader. Quei altar ch'ei dedicaus als s.aunghels, s.Martin e s.Benedetg ei construius entuorn 1750.

Altar lateral seniester:
Altar en honur da Nossadunna. Enamiez ina copia (1848) dalla statua dalla confraternitad dil ss.Cor da Maria da Paris. Quella ei vegnida regalada da Duri Battesta Venzin da Rueras, ch'ei staus litinent en survetsch franzos. Entuorn ND medaglions culs 15 misteris. Dretg ina statua da s.Giusep e s.Gion Battesta seniester. Egl ault s.Bab. Altar d'entuorn 1750. EI chor sur l'entrada el clutger ina statua da Jesus, da l'auter maun sul teschamber s.Antoni da Padua.

Il crucifix che penda egl arviul ei d'entuorn 1700.

Tablas via dalla crusch. Entagls da lenn entuorn 1960. 1995 ein las anteriuras tablas dalla via dalla crusch puspei vegnidas fermadas vid ils mirs.

Meisa digl altar ei construida ord parts dalla scantschala veglia, pia tocca d'entuorn 1700.

Orgla
La pli veglia orgla da Rueras fuva ina construcziun da Toni Sachi da Mustér. Demai ch'ella fuva en decadenza ei 1899 vegniu tschentau si ina orgla nova dalla firma Metzler da Favugn. 1961 obtegn la baselgia da s.Giachen ina orgla nova, puspei dalla firma Metzler, Favugn.

Sur l'entrada en baselgia ina statua da lenn da s. Nicolaus da Flia, entuorn 1938.


Caplons a Rueras

1521

Brogger Bartholomeus

1645-1666

Defect Giachen, Sedrun  

1672-1685

Jagmet Ludivic

1690-1691

Derungs Paul, Trun

1691-1701

Callemberg Pieder, Schlans

1701-1707

Plaisch Martin, Lumnezia

1708-1710

Decurtins P. Ildefons O.S.B., Mustér

1710-1712

Derungs Gelli Duri

1712-1728

Camenisch Mathias, Trun

1728-1730

de Castelberg Gion Giachen, Mustér

1730

Biart P. Martin O.S.B., Mustér

1731-1733

Biart Giachen, Sedrun

1733-1734

Jagmet Flurin, Mustér

1734-1736

Tgetgel G. Leci Augustin, Sumvitg

1736-1741

de Castelberg Gion Giachen, Mustér

1741-1749

Degonda Giachen Antoni, Rueras

1749-1753

Pfister Fr. Bistgaun, Donaueschingen

1754-1762

Monn Vigeli, Sedrun

1762

Genelin dr. Giachen Mathias, Mustér

1762-1765

Friberg Cristian, Trun

1766-1771

Pally Giachen Antoni, Rueras

1772

Pally Placi, Surrein-Sumvitg

1773-1776

Leimbach Giachen, Müstair

1776-1783

Schmed Giusep Lorenz, Rueras

1784-1788

Venzin Vigeli I, Rueras

1788-1789

Venzin Martin Felici, Rueras

1789-1790

Rothmund Gion Valentin, Mompé-Medel

1790-1791

Monn Vigeli, Sedrun

1791-1799

Condrau Giachen Antoni, Rueras

1799-1804

Riedi P. Martin O.S.B., Mustér

1806-1807

Venzin Vigeli II., Gonda

1807-1809

de Castelberg Gion Cristian, Rueras

1809-1810

Riedi Gion Evangelist, Tschamut

1810-1844

Venzin Vigeli II., Gonda

1844

Capeder Mathias Antoni, Curaglia

1844-1847

Andreoli P. Martin O.S.B., Mustér

1847-1849

Riedi Giachen Lurenz, Rueras

1850-1853

Beer Gion Bistgaun, Gonda

1853-1856

Berther P. Adalgott O.S.B., Mustér

1856-1867

Venzin Vigeli III., Gonda

1867-1873

Soler Flurin Antoni, Vrin

1873-1875

Stiefenhofer Gion Giusep, Mustér

1877-1884

Riedi Giachen Lurenz, Rueras

1885-1886

Alig Rest Martin, Sursaissa

1886-1935

Venzin Gion Antoni, Selva

1935-1944

Berther Cristian, Segnes

1944-1955

Caviezel Giusep, Siat

1955-1956

Baier Giusep, Diebach (Württemberg)

1956-1965

Albin Baseli, Mustér

1965-1975

Bearth Martin, Acla/Medel

1975-1976

Sialm P. Teodosi, Segnas

1976-

Baselgia Benedetg, Lantsch

 

Pius Venzin, Mustér