Baselgia s.Vigeli

La baselgia parochiala da s. Vigeli a Sedrun

Ord la historia

               Sedrun, Sogn Vigeli tabernachel.jpg               Sedrun Baselgia s.Vigeli ent.jpg
   

1205

En igl anniversari dil 15avel tschentaner stat ei scret sper il datum dils 26 da zercladur 1205: «Anno domini M0 CC0 V0 [=1205] etc. Nota quod dedicacio huius ecclesie Tifesch celebratur semper in dominica proxima post festum sancti Vigilii episcopi et martyris». Pia che la dedicaziun dalla baselgia da Sedrun crodi sin ils 26 da zercladur, la fiasta da s.Vigeli.
Pli probabel ei l'emprema baselgia da Tujetsch vegnida consecrada quei onn. La baselgia baghegiada entuorn 1205 schischeva pli anen encunter il Drun. Ins saveva ir lu dal chor anora en clutger.
Perdetga dat aunc oz igl imposant clutger, ina construcziun che datescha dalla entschatta dil 13avel tschentaner.
La crappa per quel hagi il pievel da Tujetsch, aschia raquenta la tradiziun, rabitschau ord Plidettas sper Burganez, Val Nalps. Leu dat ei crappa tagliada sco da fins tagliacrappa.
Schebein ei ha existiu ina caplutta ni baselgia a Sedrun avon quella ei buca d'eruir.

1408

ils 11 da matg ei igl altar inferiur vegnius consecraus, «altaris inferioris», en honur da Nossadunna.

1490

Ils 10 da schaner 1490 ha papa Innocens VIII incorporau la baselgia da s.Vigeli alla claustra da Mustér. Segiramein veva quella gia da vegl enneu il dretg da collatura.

16av. tsch.

D'ina nova construcziun ni era pli gronda renovaziun el decuors dil 16avel tschentaner ei nuot enconuschent. Denton laian las ruosnas-finiastra (Schlitzfenster) dil clutger encunter miezdi sminar che la tuor fuva inaga diltuttafatg libra e buca encunter il pierti ni baselgia. Forsa il mussament d'ina construcziun, pli probabel dil temps gotic.
Igl altar gotic en la caplutta da vart dretga ei ina construcziun digl onn 1515 e fuva da gliez temps altar principal.

1609

Ei vegniu fundau a Sedrun ina confraternitad da s. Giachen.

1617

Il tetg dil clutger fuva construius fetg sempel. Perquei han ins tratg el pli ad ault en péz e cuvretg cun slondas, avon plattas da crap.
Quella lavur ei d'engraziar als ugaus baselgia da gliez temps: Clau Paul e Giuncher Gion de Medell.

1630

Consecraziun digl altar da s. Brida che steva amiez la baselgia, avon ils pass dil chor, ils 30 da zercladur 1630.

1643

Quei onn ei stau visitaziun episcopala. Sur dalla baselgia ch'existeva lu dat il rapport dalla visitaziun in ualti clar maletg.
Ella fuva situada pli anen encunter il Drun ed era bia pli pintga. La baselgia formava in dretganghel, il chor haveva arviul, il plantschiu-sura dalla nav denton fuva plats ed ord aissas.
EI vegneva tenius da duas retschas petgas. Sco altar grond el chor steva igl altar gotic cun las statuas da Nossadunna, s. Leci, s. Flurin,s. Vigeli e s. Bistgaun. Oz ei quei igl altar lateral dalla s. fossa.
Dal maun dallas femnas sesanflava in altar da s. Bistgaun. Dasperas fuva la porta dil clutger. Da l'autra vart ornava in altar da Nossadunna dil s. Rusari la baselgia. Sper quei altar fuva el mir da maun sut il baptisteri, ina galeria da lenn.
In pierti da lenn cun il carner serrava giu la baselgia.

1691

Igl onn 1691 vegn dau l'entschatta cun l'erecziun d'ina baselgia nova. Carteivel fuva ella en decadenza ni memia pintga. Encunter sera smanatschava quella baselgia da sederscher enagiu el Drun. Perquei ei la nova vegnida construida pli fetg encunter damaun, aschia ch'il clutger, ch'ins ha schau star, ei oz davon.
La lavur vid la baselgia nova ha cuzzau entochen 1703.
Duront la lavur vid la construcziun dalla baselgia da s.Vigeli, nua che segir gl'entir pievel fuva gideivels, ei in quader daus giu sin Margretta, dunna dil Giachen Gion Pieder. Ella ei morta immediat ils 12 d'uost 1691.

1691

ei la confraternitad dil s. Rusari vegnida fundada.

1692

Igl emprem batten ella baselgia nova a Sedrun ei staus ils 22 da november 1692. Gl'emprem affon ei stau: Maria Catrina Beer, feglia da Giachen e Maria Berther.

1695

Ils 12 da fenadur 1695 ei la baselgia dad oz vegnida consecrada.

1703

La confraternitad dil s. Scapulier ei eregida ils 18 da schaner 1703. Igl onn 1970 ei quella fiasta vegnida sligiada si.

1839

Tier la renovaziun da 1981 ei era la rucla sisum il spitg dil clutger vegnida allontanada. Tuts fuvan spanegiai sin siu cuntegn! En ina scatla da lenn vegn neunavon in sempel cedel cun la suandonta cuorta notizia:
«Anno post Christum natum 1839
Dum Aethuati essent
Parochus Josephus Hitz
Lucas Caveing Curator E..a paroch.
Landammanus Christ. Wenzin
Joannes Michael Mon et
St Joan Sebastian Mon Jurati
Orate pro nobis.»

1885

Ils scrinaris Maissen da Rabius furneschan alla pleiv da Tujetsch per baselgia parochiala:
- ina porta gronda da ruver per pierti
- ina porta encunter santeri cun finiastra suren
- dus eschs en baselgia
- passeras per ils altars e construcziun dallas gallerias
La ferradira dallas portas ha fravi Clau Albin da Rabius furniu.

1888

L'entira baselgia ei vegnida renovada da rudien tenor plans da rev. domvicar Dengler da Regensburg e dalla firma Frars Goss Stadtamhof-Regensburg, Baviera.

1889

La firma Goss en Baviera furnescha ina statua da Nossadunna che las mattauns da Tujetsch han per part pagau. Oz ornescha quella igl altar ella caplutta da vart seniastra.
Las tablas dalla via dalla crusch che orneschan aunc oz nossa baselgia dateschan era da quei onn. Igl ei ina lavur digl artist Deplaz da Regensburg, oriunds da Selva. Tuts 14 maletgs cun rama han custau 950. - francs. 1973 ein las ramas vegnidas allontanadas.

1893

«Eisi fatg e dau colur il tetg dil clutger-baselgia da Sedrun. Sco era mess si la crusch e cuppa nova.» Aschia secloma ina notizia scretta quei onn.

1917

ein il tetg-baselgia sco era ils dus tetgs-clutger vegni cuvretgs cun plattas dil Valleis.

1919

Installaziun electrica entras la firma Edgar Lüthy, Bazenheid.

1935

Per la secunda ga han ins renovau ils onns 1935/36. Ils altars ein vegni restaurai dalla firma Stöckli, Stans. Josef Malin da Lichtenstein ha fatg la stuccatura.

1951

Scaldament electric entras l'Installaziun electrica Surselva.

1963

Confessiunal niev (puspei allontanaus) ed in niev tabernachel.

1965

Il settember ein ils aultplidaders vegni installai.

1973

vegn baghegiau en bauns novs, rinforzau e renovau la lautga e mess plattas da granit els corridors. Colurau igl intern dalla baselgia.
Era in niev scaldament electric vegn drizzaus en.

1981

Igl onn 1981 succeda ina renovaziun dalla part externa dalla baselgia da s.Vigeli. La miraglia ei vegnida remediada, ligiada giu e dada alv. La baselgia ha medemamein obteniu in niev tetg da plattas d'irom.
Era il clutger ei vegnius restauraus. Da sum tocca dem ei la crappa vegnida schubergiada. Era il clutger obtegn in niev tetg ord plattas d'irom.

1983

Midadas el chor

1984

Isolau igl arviul baselgia.

1991

La notg dils 7 sils 8 da november ein nunenconuschents ruts en en baselgia ed engulau tuttas statuas digl altar gotic dalla s.fossa. La primavera 1992 ei la statua da Nossadunna vegnida anflada ella vischinonza dad Andermatt. Las autras ein aunc adina sparidas.

1992

Novas figuras per la stalla da Nadal

1994

Sistem electronic da tuccar.
Restauraziun dil maletg da s.Gieri vid il clutger baselgia.

1995

Restauraziun dalla statua da Nossadunna, stada engulada il november 1991 e puspei anflada ad Andermatt.
Canals dil tetg e grunda pretendan ina remedura intensiva.
Il sistem da tuccar ha stuiu vegnir remediaus.

1996

Tutta escha vegn sanada e restaurada. Modificaziun dalla lautga; teppis, crunas e scaffas.

1997

Indrez per regular la temperatura dil scaldament.

1999

Igl altar dalla s.fossa ha retschiert novas statuas. Suenter igl enguladetsch da 1991 ein ins stai necessitai da reconstruir tuttas statuas. La lavur ei vegnida fatga d'in artist dil Tirol dil sid, Italia.

2000

Engrondaziun dil santeri.
Ils maletgs dils dus altars laterals ein vegni restaurai entras Jörg Joos, Andeer.

2005/06

Restauraziun e renovaziun interna: sanaziun dils mirs e nova colur; restauraziun da tuts maletgs; niev plantschiu e bugadau ils bauns; restauraziun da tuts altars al stan original; novas finiastras cun rundellas; niev scaldament e nova illuminaziun; sanaziun dil tuchiez e l'ura. Fiasta da reconsecraziun ils 25 da zercladur 2006.

Guid dalla baselgia da s. Vigeli a Sedrun
Igl altar grond, dedicaus al patrun baselgia, ei in'ovra da Johannes Ritz da Selkingen, Valleis.
Igl ei stau gl'emprem altar che Ritz ha fatg ordeifer. Interessants ei era il contract denter la pleiv e Ritz:
«Im Jahr 1702 den 6. Aprilis, ist ein auffrechter und redtlicher mercht geschechen entzwischen dem kirchen vogt S. Vigilij zu Thawetsch sambt den gesmbten herren einess theilss und den meister Johannes Ritz bildthawer von Walliss zu Seelgen gelegen mit nach vollgenden pacten wie nachvollget:
Erstlichen soll dass chor altar gemacht werde nach ausweiung dess abriss sambt den tabernakel in dem fuess einzusezen. zum andern soll die kirchen geben wegen diser arbeit 230 reichss thaler, den halben theil zu bezahlen mit bahrem gelt, den andern mit vüch. letstlichen ist dem meister auff dem mercht geben worden 4 philipp, falss er mit todt abgienge, sollen solche seine Kinder erstatten, und ist solches geschrieben durch mich Ludwig Jagmet, da mahlen pfarherren zu Thavetsch in beysein der herren geschworenen alss namblichen Herrn str. Jacob Durtschey, Herrn str. Jakob Soliwa, Herrn str. Johan Mon und Herrn str. Benedict Siewi, kirchenvogt, den tag und jahr wie obstehet.
Ich Johannes Ritz beken wie obstett»

Igl altar ei ina construcziun da considerabla qualitad, schebein en sia cumposiziun sco era en ils detagls. Enamiez il maletg digl altar che representa il marteri da s. Vigeli ch'ei staus uestg a Verona en l'Italia. Quei maletg ei ina ovra dil pictur Sigisbert Frey da Mustér 1703.
Dretg dil maletg la statua da s. Pieder e seniester s. Paul. Pli ad ault s. Antoni seniester e da l'auter maun s. Leci. Denteren ina biala statua da Nossadunna che va a tschiel e sur quella ina dil s. Bab.
Da mintga vart sur las entradas sesanflan scaffas da reliquias sut baldachins ch'ein vegnidas pli tard vitier, carteivel ina construcziun da Jodok Ritz fegl da Johannes. El tabernachel ina gruppa da statuas che representa la s. tscheina. Da mintga vart scenas dalla passiun da Jesus Cristus.
Igl altar ei signaus: IOANNES - RIZ - VON WALS - HAT - DISEN - ALTAR GEMACHT - 1703

Altars laterals
Ils dus altars da mintga vart digl arviul, avon l'entrada el chor derivan era ord il luvratori da Ritz. Els ein denton buca vegni construi da Johannes Ritz, mobein da siu fegl Jodok Ritz. Omisdus ein construi entuorn 1725.

Vart dretga:
Altar da s. Bistgaun. Maletg central, s. Bistgaun, s. Placi, s. Giachen e s. Carlo Borromeus, probabel ina ovra da Sigisbert Frey, Mustér.
Dretg dil maletg ina statua d'in uestg nunenconuschent, seniester s. Martin, sul maletg enamiez s. Leci, dretg s. Emerita e seniester s. Placi.

Vart seniastra:
Altar da s. Brida. Maletg, carteivel era da Sigisbert Frey, s. Brida dall'Irlandia e s. Brida da Sveda sco muniessas.
Dretg s. Flurin da Ramuosch, suren s. Mattiu; seniester s. Giusep e suren s. Gion evangelist; enamiez la statua da s. Bistgaun.

En la caplutta da vart seniastra:
Altar da Nossadunna dil s. rusari. Altar da stuccatura da pintga valeta artistica; duas alzadas ord marmor artificial tgietschen e decoraziuns el stil da rococo.
Enamiez ina statua da Nossadunna digl onn 1889. Entuorn Nossadunna medaglions culs quendisch misteris.
Igl altar ei vegnius construius entuorn 1691, artist nunenconuschents.  
2005 ei igl entir altar vegnius restauraus al stan original. La construcziun da lenn digl altar ei vegnida allontanada. Il manti da puorpra dretg e seniester digl altar ei puspei vegnius refatgs al stan original. Ils quendisch medagliuns ein vegni schubergiai da rudien.

En la caplutta da vart dretga:
Altar dalla s. fossa. Quei altar gotic ei segiramein il pli bi e custeivel da nossa baselgia parochiala. Tenor il rapport da visitaziun da 1643 consisteva igl altar principal da gliez temps ord elements da quei altar gotic.
Igl artist da quella biala lavur ei deplorablamein buca enconuschents. Igl altar d'entuorn 1515 ei vegnius restauraus 1888, ils maleigs 1934 da dr. Lausser.
Al centrum vesein nus Nossadunna cul Bambin, seniester s.Vigeli uestg e s. Bistgaun culs paliats; dretg s. Brictius uestg e s. Leci cun rucla e stab.
Suren decoraziuns da feglia e denter relievs d'utschals ed aunghels s. Flurin ed in uestg,
Sin l'ala dretga s. Ursula cul paliet e s. Brida; sin l'ala seniastra s. Catrina e s. Barla cul calisch.
Giudem igl altar (alla predella) Cristus ed endisch apostels. La predella ei nova (1888) las figuras denton veglias.
Il maletg sin las alas serradas representa la viseta dils treis s. retgs a Betlehem.
Davos igl altar il maletg cun Cristus ed ils giuvnals egl lert dallas ulivas.
La meisa digl altar posseda duas portas ch'ins sa arver ed admirar Cristus en fossa. Sin las portas aviartas dus aunghels sco guardia.
Suren diltut ina custeivla statua da Niessegner. Ecce Homo.

Il crucifix da grondezia naturala che penda egl arviul ei d'entuorn 1690.

Ils candelabers dil temps baroc all'entrada el chor da ca. 1670.

Truccas el chor ein per part construidas dal temps dall'erecziun, denton renovadas ed engrondiu, pli tard, per ina trucca. 2005/06 ei ina trucca vegnida allontanada.

Bauns ein digl onn 1973. 2005 ein ils bauns vegni bugadai ed il plantschiu ei vegnius remplazzaus cun ina da stgein.

Portal construcziun d'entuorn 1692, lavur da reliev. La sava ei nova, da Clau Antoni Beer 1936.

Scantschala carteivel ord il medem luvratori sco las truccas e portal, pia entuorn 1692.

Confessiunals construi 1934. Avon sesanflavan leu da mintga vart in esch ora el liber. 2005 ei il confessiunal da vart seniastra (femnas) vegnius allontanaus. Il confessiunal da vart dretga ha retschiert in vestgiu da colur alva.
Avon vegneva dau penetienzia davos igl altar grond.

Via dalla crusch
Las tablas dateschan digl onn 1889 ed ein ina lavur ord igl atelier da G.G. Deplaz, Regensburg. 1935 ein las ramas vegnidas reducidas da 12 sin 8 cm e la decoraziun suren ei vegnida prida naven; 1973 ein las ramas vegnidas allontanadas. 2005 novas ramas ...

Maletgs
Il maletg sur la laupia representa il patrun-baselgia, s.Vigeli e la baselgia parochiala ed ina part dil vitg da Sedrun.
Enamiez: l'appariziun dil s. spert als giuvnals; maletg niev d'anno 1936, denton gia il maletg vegl representava la vegida dil s.spert.
Il tierz maletg egl arviul muossa la levada dil Salvader.
Ils maletgs sur laupia ed il maletg dalla levada ein maletgs dall'entschatta dalla construcziun dalla baselgia parochiala; il pictur da quella lavur ei buca enconuschents.
Ils maletgs sigl arviul ein medemamein dil temps da construcziun. Dretg Nossadunna: ECCE MATER TUA; seniester: sogn Gion evangelist e giusut il text: ECCE FILIUS TUUS.

Orgla
Quella sesanflava pli da vegl sin laupia el chor da vart seniastra sur il secund teschamber. 1805 ha Silvester Walpen, Valleis engrondiu e translocau quella sin la laupia nova sur il portal dalla baselgia.1888 ei la laupia vegnida engrondida per l'entira ladezia dalla baselgia. 1899 ha la firma Mayer da Feldkirch furniu ina orgla nova cun 16 registers e dus manuals. Ils 6 d'october 1957 per la fiasta dil s. Rusari, ei stau l'inauguraziun dalla orgla nova. Ella ei vegnida construida da Frars Metzler, Dietikon, Turitg. 2005 ha l'orgla, che veva ina pareta da lenn natural, retschiert ina nova fatscha en colur: marmor ner cun parts suleradas.

Pierti
Da mintga vart dalla entrada ina statua. Omisduas representan in uestg, carteivel s. Vigeli.
Seniester il carner, las cavazzas ed in maletg dil purgatieri ein vegni allontanai, las statuas da s. Dumeni e s. Catrina, enamiez in bi crucifix, orneschan quella caplutta. Dretg sesanflava igl archiv-baselgia (oz en casa communala), dapi 1979 la caplutta da morts. Finiastra da Dea Murk: levada - tschun plagas - sulegl da Pastgas.

Clutger-pign
Zenns dil clutgeret: Diameter 46 cm. Inscripziun: Et ferbum (!) caro factum est. Anno 1759. A.K. (Anton Keiser) ZUG GOSS MICH Maletgs: crucifigaziun e Maria Diameter 47.5 cm. Inscripziun: Judica DNE nocentes me et expugna impugnantes me.
JO BAPTISTA UND HANS GEORG ERNST ZU LINDAW GOSSEN MICH 1628

Il clutger
Il stil ei romanics - fuorma quadra e cun finiastras dad artg rodund. L'altezia dil clutger tocca sisum la crusch mesira 41.95 m.
El ei vegnius eregius alla fin dil 12avel, entschatta 13avel tschentaner. La crappa per quel hagi il pievel da Tujetsch rabitschau ord Plidettas sper Burganez, Val Nalps. «Per quella crappa seigien ei i en e purtau ora las dumengias suenter viaspras, tut la glieud, umens e femnas ed affons. Mintgin purtavi sco el pudevi; ils affons prendevan in pign, e quei vegneva ora in detg magliac crappa.» 1617 ei il tetg sempel vegnius alzaus e tratgs ad ault en pez. Cuvrida da slondas, enstagl crappa.
«Cu ins ha baghegiau si il clutger, levan ei metter ina crusch-fier sisum. In um ei ius si culla crusch sil spitg dil clutger. Lu cu el ha vuliu tschentar la crusch, ha el viu treis ruosnas. El ha griu giu alla glieud en tgeinina el dueigi metter la crusch. Quels giusut han saviu, ch'igl um hagi il sturnezi, cul vesevi treis ruosnas - ei era gie mo ina. Els han griu si: En quella enamiez! Els han manegiau che quella enamiez seigi la dretga ed igl ei gartegiau. El ha mess en la crusch ed ei daus giu e staus morts.» Quellas duas detgas ein ord Arnold Büchli, Mytholologische Landeskunde, pag. 134.

Zenns sil clutger
Zenn grond: Diameter 124 cm; tun: cis'; peisa: ca. 1050 kg. Inscripziun: 
TU NOCUOS IM(B)RES INIMICOS TU AERIS AUSUS CHRISTI MERITUM TU PROCUL HINC AGITO.
SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS MDCCCXXI (1821) J.B.MONZINI FUDIT
Maletgs: s.Flurin, s.Giachen il vegl, s.Roc e crucifigaziun.

Secund zenn: diameter: 110 cm; tun:g'; peisa: ca. 780 kg. 
A CUNCTIS POPULUM PROTEGE CHRISTE MALIS  
SANCTE VIGILI ORA PRO NOBIS. J B M F (J.B. Monzini fudit) MDCCCXXI (1821)
Maletgs:     s. Murezi, s. sacerdot, s. Michel e crucifigaziun.

Tierz zenn: vegn era numnaus zenn talianer; diameter 99 cm; tun: gis'; peisa: ca, 500 kg. Inscripziun: 
FISSAM RESTITUIT FIDES PIETASQUE PARENTUM. 
HEU MEMORI GRATUS MENTE IZEPONE PIOS.  
S.ANTONI ORA PRO NOBIS 
J B M F (J.B. Monzini fudit) MDCCCXXI (1821)

Quels treis zenns ein vegni culai a Mustér en santeri da s.Gion igl october 1821 da J.B. Monzini da Bergamo.

Quart zenn: diameter 70 cm; tun: c'; peisa: ca. 190 kg. Inscripziun:  
ET VERBUM CARO FACTUM EST ET HABITAVIT IN NOBIS ANNO 1759 A.K. (Anton Kaiser) ZUG
Maletgs: Immaculata, s.Michel, s.Antoni da Padua, crucifigaziun.

Zenn pign: diameter 50 cm; tun: gis'; peisa: ca 100 kg cun l'inscripziun: 
SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS 1816
Culaus da niev 1906 dalla firma Rüetschi ad Aarau.  
Maletgs: Maria, s.Clau da Flia

Dapi 1965 vegn buca pli tuccau a maun.

Maletg sil clutger
Encunter mesanotg in maletg da s.Gieri, el datescha dil 18avel tschentaner. La tradiziun raquenta ch'il pictur Felici Diog, morts 1834, hagi giu fatg quel. Sia mumma ei stada ina Maria Catrina Deflorin da Tschamut. Avon quel ornavi el medem liug in maletg da s. Cristoffel il clutger, morts 1834, hagi giu fatg quel. Sia mumma ei stada ina Maria Catrina Deflorin da Tschamut. Avon quel ornavi el medem liug in maletg da s. Cristoffel il clutger.

Santeri
Il santeri giusut la baselgia da s.Vigeli a Sedrun ei adina staus il santeri per l'entira vallada. 1959 ei il santeri vegnius engrondius e partius en da niev. Mo co ei quei stau avon tschentaners, avon l'erecziun d'ina baselgia en Tujetsch? Forsa stuevan nos perdavons serender a Mustér. La baselgia da s.Gada a Mustér ei ina tipica baselgia da vallada e po haver surviu avon 1200 als emprems avdonts da Tujetsch, a quels da Medel e Mustér, sco baselgia communabla. Stuevan els schizun transportar a Mustér lur morts per satrar leu?

Per conclusiun
La baselgia da s.Vigeli cumpeglia ils treis pli impurtonts stils da baghegiar, numnadamein il romanic, il gotic ed il baroc. Romanics ei il clutger, 12/13avel tschentaner, il tetg da péz ei da 1617. Igl altar dalla s. fossa datescha dil temps gotic 1515 (artg git). La baselgia cun ils altars, baghegiada 1691-1703 ei da tempra baroca.
Renovaziuns:1888, 1935/36, 1973 intern, 1981 extern e 2005/06 intern.